Comunitats energètiques

En el darrer article vàrem dir que en el sector de l’energia també es adient el refrany: “SI VOLS ESTÀ BEN SERVIT, FES-TE TU MATEIX EL LLIT”. I es que les comunitats energètiques son ben be això.

Tal com ens inspira el nom, podem suposar que es tracta d’una agrupació d’actors (comunitat) per a fins que tenen a veure en l’energia. I perquè es bo unir-se en aquests casos.

Bé podem reconèixer tots la recança a fer coses en grup, ja que implica una dificultat de gestió i de posar-se d’acord (la comunitat de veïns de l’escala). A més s’afegeix la visió de que l’energia sembla una amenaça: la por a que pugi el preu de l’electricitat com altres vegades, inclús s’ha arribat a parlar d’apagada energètica total (fake new). Opino que són les 2 raons principals perquè hi ha resistència al canvi en el model energètic

Però qualsevol resistència es supera si l’hom hi veu una necessitat. Aquesta necessitat energètica encara no impregna la societat de forma majoritària; sentim a parlar de la contaminació per l’ús de combustibles fòssils que s’acabaran esgotant, que cada cop som més gent i consumim més, i de les dificultats que comporta tenir la suficiència (veure article 1 Crisi energètica publicat al mes d’abril 2024).

La necessitat és la suficiència energètica individual a través del grup. Ens hem de fer el nostre llit per estar ben servits, però si ho fem amb un grup de persones amb els mateixos interessos també reconeixem que les dificultats són més fàcils de superar i els costos es redueixen.

Les comunitats energètiques són per tant agrupacions d’actors (ciutadans, empreses i ens locals – ajuntaments…-) amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic 100% renovable sense ànim de lucre però amb guanys socials i mediambientals, i organitzada de forma democràtica, oberta i participativa. I es que no estem inventant la sopa d’all: a tot el món ja estan en funcionament comunitats energètiques. A Europa compta amb 4.848 a Alemanya, 987 a holanda, 633 a Dinamarca, mentre que a Espanya n’hi ha 228.

Molts cops es diu que una comunitat energètica és un autoconsum compartit: un conjunt de persones que es reparteixen la producció per exemple d’una instal·lació solar. La comunitat no és ben bé això, encara que es pot considerar el germen o l’espurna que ho posa en funcionament. Actualment un autoconsum energètic compartit no requereix que ens agrupem (la normativa actual permet repartir l’energia amb uns coeficients que i entregues a la distribuïdora elèctrica).

Si ja hi ha un sistema per compartir energia perquè ens hem d’agrupar?

Primer, la comunitat és flexible respecte el consum compartit. Els estatuts de la comunitat energètica permeten que sigui oberta, puc formar part o sortir quan em plagui.

Segon, la comunitat que té una entitat jurídica a través de forma d’associació o cooperativa. En l’autoconsum compartit continuem sent actors individuals que no podem “demanar” coses en nom de tots.

Tercer, disposarem d’uns estatuts que ens establirà les normes de manera democràtica i participativa i disposarem d’una governança (junta govern, en president, assembles,…) per representar el grup i gestionar-lo.

I aquí em tocat el moll de l’os: qui vol ser posar-se davant? “A mi que no em busquen, no tinc temps d’això…” Ja hi tornarem.

Quart, ens fem comunitat perquè anem més enllà de compartir energia:

• Podem buscar una oferta més avantatjosa en subministraments. Si som un grup de socis ens faran un preu millor a una comercialitzadora elèctrica, o ens vendran el pellet a un preu millor,…
• Podem igualment aconseguir millors ofertes en instal·lacions. Podem negociar un millor preu per als socis per instal·lar-se aerotermia o una instal·lació solar individual (sí, es compatible disposar d’autoconsum individual en col·lectiu)
• Podem accedir a subvencions, ja que podem facilitar la gestió de les mateixes (contractar tots una única assistència per sol·licitar subvencions)
• Compartir un vehicle elèctric i/o disposar d’un o diversos carregadors elèctrics per la comunitat (també puc cobrar una taxa diferent a no socis)

I altres beneficis intangibles com ajudar a erradicar la pobresa energètica, realitzar en jornades o xerrades explicant la pròpia experiència, aprendre a treballar en grup…

I n’hi ha més, però en aquest moment cal un lideratge, algú que es posi davant per tirar-ho endavant. Hi ha molts que ho han fet i us poden explicar que ha estat difícil.

Per això interpel·lo als “motivats” i sobretot a l’administració pública que ara pot jugar un paper rellevant en la seva impulsió. Els Ajuntaments poden liderar la creació d’aquestes comunitats perquè molts tenen la capacitat de gestió per fer-ho i perquè sobretot, donen confiança a possible soci que sigui l’administració que estigui al darrera de les coses.

Em falten paper per això us animo a venir a l’oficina de transició energètica del vostre Consell Comarcal o enviar la consulta a ojose@montsia.cat. També podeu visitar https://somcomunitats.coop/