Plaques Solars Fotovoltaiques
TRANSICIÓ ENERGÉTICA_2
Seguint el fil del primer article sobre transició energètica, sobre canvis en el CONSUM, PRODUCCIÓ i DISTRIBUCIÓ DE L’ENERGIA, tractarem de l’OPORTUNITAT DE CANVI en la producció: plaques solars fotovoltaiques (PSFV).
El descobriment de l’efecte fotovoltaic, que la llum pot produir energia elèctrica, data del 1838 (A. E. Becquerel). Però no fou fins el 1876 que es va crear la primera cèl·lula fotovoltaica de seleni i quasi un segle més tard (1954) que es va crear la primera cèl·lula fotovoltaica funcional, amb un 4% d’eficiència.
No es va trigar tant a realitzar la primera aplicació de les plaques fotovoltaiques: en satèl·lits espacials al 1958 (Vanguard 1)
Al 1982 Arco Solar va construir el primer parc solar, a Califòrnia, amb una capacitat de 1MW. En aquell moment els panells just tenien 50 W de potència mentre que ara ja arriben a 550 W, i el Parc Solar Golmud a Xina té 2.800 MW.
I quina és la següent evolució a banda de tenir panells amb més potència i a un cost més assequible? Les cèl·lules termofotovoltaiques. Tenen potencial per ser dues vegades més eficients que les cèl·lules solars convencionals i l’avantatge que no necessiten rebre la incidència directa de la llum solar per produir electricitat, ja que la poden generar a partir de la radiació infraroja (escalfor).
Per no perdre l’objectiu, ens hem de quedar que podem produir energia elèctrica amb les PSFV a partir d’una energia inesgotable (el sol), de forma eficient i que genera un baix impacte en l’ecosistema.
Hi altres energies a partir de les renovables? Sí, l’hidrogen verd (generat a través d’energies renovables per electròlisis de l’aigua)? Ho desenvoluparem en un altre article però la seva conversió energètica no es tan eficient com la d’electricitat. I la biomassa (llenya, pellets,…)? mentre els boscos tornin a créixer després de tallar i el diòxid de carboni alliberat per la crema sigui compensat sent absorbit pels arbres en creixement podrem estimar un balanç renovable, però és un equilibri fràgil que requereix de major argumentació.
Surt realment a compte instal·lar-se PSFV? Amb una visió solament d’amortització de la inversió, sobretot si tenim un consum diürn baix, alguns cops “no es surt a compte”. Ara bé, surt a compte per anar cap a un model autosuficient o compartit amb altres usuaris (algú que no disposa de teulada), surt a compte per baixar les emissions de CO2, … Cal tenir en compte que les instal·lacions PSFV tenen un baix manteniment i una llarga durada (25 any vida útil). També hi ha actualment molts incentius que acceleren la seva amortització: subvencions programa 3 i 4 d’habitatge Gencat, bonificacions municipals en l’IBI i ICIO, i deduccions en IRPF.
I bateries? O bateries virtuals? Les bateries estan en un procés de forta evolució i es recomanable esperar-se un temps (a no ser que no disposes de subministrament elèctric) a que el seu cost s’adequa com ho han fet les PSFV. Algunes comercialitzadores elèctriques ofereixen la bateria virtual que realment és un moneder on s’acumulen els diners del valor de l’energia que no has consumit ni compensat en factura.
M’han trucat de diverses companyies oferint-me instal·lar-me PSFV. Son recomanables? Malgrat poder patir cert grau d’intoxicació informativa, aconsellem escoltar l’oferta, analitzar-la (si veniu a l’oficina us ajudem) i realitzar una decisió reflexionada.
Amb aquestes i altres dubtes us animo a venir a l’oficina de transició energètica del vostre Consell Comarcal o enviar la consulta a ojose@montsia.cat
Oscar Jose