KIKI (Crisi Energètica)
Tots més o menys hem sentit: petjada CO2, canvi climàtic, combustibles fòssils, energia renovable o verda, Next Generation, etiqueta energètica, plaques solars, restriccions, sequera*.
Hi ha un context comú a aquestes paraules i és la situació energètica de “CRISI” (kiki), que en japonès és tradueix com oportunitat enfront un perill.
Estem en un període de TRANSICIÓ (no solament energètica), perquè es vol aprofitar l’oportunitat del perill creat pel model productiu actual: si continuem consumint i produint com fins ara, per una banda provoquem de l’esgotament de recursos i per l’altra fent menys habitable l’ecosistema, amb el canvi climàtic.
I és que, per produir l’energia que necessitem, utilitzem processos que generen altes emissions de CO2 (PETJADA CO2) i aquests sembla que alteren el clima amb fets que podem reconèixer: temperatures més extremes, pluges torrencials,… Sense ser catastròfics, hi ha un consens que l’actual model (COP21 de París, 2015) ens empitjora l’hàbitat (CANVI CLIMÀTIC) , i traduint-ho al llenguatge dels mercats: ens redueix la capacitat de producció.
La història de la humanitat diuen que té un patró cíclic: al segle XVIII les fàbriques de vidre funcionaven amb grans quantitats de llenya en processos industrials primitius, fet que va conduir a una escassetat de fusta econòmicament accessible. Es va haver de recórrer al carbó després que s’esgotés l’estoc de fusta, i la crisi de combustible resultant va desencadenar una sèrie d’esdeveniments que més tard culminarien en la Revolució Industrial. Curiós, abans es va passar d’una energia verda però no infinita (fusta) a un de fòssil (cremar carbó) i ara hem de tornar als nostres inicis: passar d’una energia contaminant i que s’esgota (COMBUSTIBLES FÒSSILS I NUCLEAR) a una energia verda (RENOVABLE).
Això és el que es coneix com TRANSICIÓ ENERGÈTICA: el conjunt de canvis en els models de CONSUM, PRODUCCIÓ i DISTRIBUCIÓ DE L’ENERGIA per evitar l’esgotament de recursos i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; que encara que necessari, s’incentiva amb diferents ajudes (NEXT GENERATION).
CONSUM: primer saber quant consumim d’energia, per després establir com reduir-la. Sabem que directament consumim electricitat, i gasoil per exemple en la calefacció i/o el vehicle, però després hi ha consums “indirectes”: per rebre o oferir serveis, en el procés del pas d’energia primària a final i en adquisició de béns importats. Tot això fa que realment la despesa energètica sigui molt més gran del que imaginem que consumim directament.
Ja anem cap a una reducció del consum directe amb una proposta de modificació d’hàbits, una normativització obligatòria per disposar d’habitatges més eficients (ETIQUETA ENERGÈTICA A); cap a una electrificació del sistema (per ser un dels més eficients en el procés de transformació); i a ser més autosuficients (o produir-les més prop).
PRODUCCIÓ: dimensionada al nou consum, amb unes fonts inesgotables/renovables i sostenibles com és la solar fotovoltaica (PLAQUES SOLARS), l’eòlica i la hidràulica a més d’emmagatzematge.
DISTRIBUCIÓ: descentralitzada i de proximitat enfront el model centralitzat i oligopolístic actual.
Mensualment, desenvoluparem i aprofundirem en aspectes dels 3 conceptes. Fins aviat!
*(SEQUERA): escassetat produïda per nosaltres mateixos (els consums existents junt amb canvi climàtic per emissions de CO2), i ara sabem que necessitem ser més eficients en el consum: reducció del consum (RESTRICCIONS); en la producció: l’aigua també usa energia, des del motor de les bombes d’un pou a les dessalinitzadores; i en el transport: s’ha de millorar reparant la infinitat de fuites de la xarxa.
Oscar Jose
